Amb el carnet del Vici Bici

Amb el carnet del Vici Bici
Amb el carnet del Vici Bici

dimarts, 17 de juliol del 2018

Ajudant-me a robar una bici

 21 Jul 2007 

                                        Ajudant-me a robar una bici

                                   Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

   Ei,pipol!!!
 Ha sigut aquest divendres vint de juliol del dos mil set, sortint de repartir pizzes de
goma, quan em vaig adonar que tenia la roda de darrera desinflada.
No sent inconvenient, ha sigut quan he volgut deslligar la piton de la
bici, quan m'he adonat que la clau no entrava.
Forfollant de totes les maneres i no podent aconseguir-ho,veient un cotxe de policia,
els he anat a demanar ajud.
Explicante'ls-hi que no podia deslligar la bici, ha sigut quan ho han intentat ells,
on veient que tampoc podien, els he explicat l'altra vegada que
em va passar el mateix i que la policia va tallar la piton amb una
cisalla.
Ha estat quan m'han dit que m'esperés.
Passada una bona estona finalment han aparegut, quan veient la cisalla, m'he
quedat més tranquil.
Ha sigut quan m'he dit que amb aquella eina, estaríem en un plis, on
adonant-me que el policia forfollava bastanta estona sense aconseguir 
res, ha estat quan m'he acostat més a prop i he vist que la cisalla no tancava del
tot.
No perdent la calma i seguint forfollant amb la cisalla que no tallava, ha
passat un grup de gent que s'ho han estat mirant, quan salto jo i va i els 
hi dic.
És que estem robant una bici.

                                   Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!


Ha estat quan el policia de la cisalla ha deixat de forfollar a l'instant, i
fent-me una mirada profunda i jo rient com un desesperat, al cap d'una 
estona ha continuat forfollant amb aquella cisalla que no tallava.
Fins que finalment ha aconseguit tallar el cable d'acer.
Donant-li les gràcies, això que pujo a la bici i començo a pedalar fins
arribar a l'autovia, on va i se'm desmonta el canvi de marxes.
Localitzant les peces perdudes, m'he vist obligat a arribar a peu a casa.
Sort que havia arribat a dalt de l'autovia, i la carretera em venia de 
baixada fins arribar a la Bòbila.
Prenent-m'ho en calma i anant xino xano, he arribat a casa fet pols, quan
mirant l'hora he vist que eren tocades les quatre e la matinada.

                                                     Sort!!!!!

dilluns, 9 de juliol del 2018

Bicicletada cap al Brull


DIUMENGE DISSET DE JULIOL,del 2005!!!



                             DIUMENGE DISSET DE JULIOL,del 2005!!!



   Ei,pipol!!!
  Va ser aquest diumenge disset de juliol, que llevant-me igual com si anés a 
treballar, cap allà les set del matí. 
Que el cos demanant-me de genolls que no 
em llevés, finalment al segon avís del despertador, estant i sabent més o 
menys perquè sonava tan d'hora sent diumenge.
Que finalment m'he llevat.
Ja amb el culot i la samarreta he agafat la bici de carretera per anar a la 
Garriga per trobar el Ricard i anar cap al Brull.
Total, deixant apunt les bicis, he vist que la meva no estava massa bé de 
l'última bicicletada Granollers-Montserrat.
On resant perquè les rodes 
aguantessin fins a dalt, ha sigut arribant a Aiguafreda que hem deixat la C-17 
per fer un port de muntanya.
Que no sabia què era, però que ho he acabat descobrint.

                               Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!! 

I quina pujada més llarga, la Òstia!!

                               Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

El Ricard el molt "puta" sabent lo de la pujada, ha anat amb la bici de 
muntanya amb el plat mitjà i el pinyó gran.
Que jo tenint-lo més gran degut a 
les rodes, he tingut de baixar més d'una vegada de la bici i continuar a 
peu, perquè ja no podia més.
Fins que quedaven cinc-cents metres, que ja amb el Ricard havíem quedat 
a dalt.
Ha sigut quan ha passat el pitjor.
Se m'ha punxat la roda de darrera.

                               Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!! 

Així que canviant la càmera ,m'he posat a posar un pegat al forat de la 
càmera.
On passant un cotxe de policia els he demanat pel poste més 
proper.
Quan m'han dit a dos kilòmetres més avall en tenia un.
Quan el Brull estava a cinc cents metres amunt.
No pensant-m'ho ni dues vegades, que tornant a col-locar la càmera reparada i 
fent el camí a peu.
Finalment arribant i trobant el Ricard.
Que veient-ho impossible de reparar, m'ha dit que anava a buscar el cotxe.
Ja recuperat i amb aquell sol, m'he posat a l'ombra per esperar el 
Ricard.
Hora i pico, perquè poder portàvem trenta Quilòmetres.
On carregant la 
bici al cotxe, hem tornant a casa per dinar.
Ja cap a la tarda he volgut revisar la bici, on m'he adonat que s'havia 
reparat la punxada.
Explicant-li el prodigi al Ricard i que no calia que 
em portés fins a casa.
Ha sigut agafant la bici altre vegada, que fins a ben 
bé sis-cents metres de casa, que se m'ha rebentat la roda de davant.

                               Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!! 

Fent el camí a peu cap a casa, la sorpresa ha sigut que havia vingut la 
família i jo sense ser-hi.
Quina putada!!

PD: Aquest dilluns tenia hora amb la Alícia perquè em tragués la barba.
On ara me l'ha aplaçat per dimecres vinent, per pujar a l'Aneto sense pèls.
Ja que he estat entretingut amb un cotxe!!

                                                    Sort!!!!!!!